El conseller en cap Josep Bargalló ha caigut en les mateixes pràctiques de les quals fou acusat fa uns mesos l’ex president espanyol José María Aznar: manipular la informació, mentir a la ciutadania, en aquest cas per ocultar les vergonyoses causes dels motins que constantment es produeixen a les presons catalanes. En efecte, l’honorable Bargalló ha amagat l’existència de quatre informes elaborats per Justícia i Pau (2002), Cristianisme i Justícia (2003), Coordinadora contra la Marginació (2002) i la Universitat de Barcelona (2003), en els quals s’apunta directament contra determinats sindicats de funcionaris com a promotors d’una línia d’enduriment de les condicions de vida dels reclusos incompatible amb la defensa dels drets humans a les presons catalanes. L’Associació Democràtica Catalana de Funcionaris (ADECAF) ja va alertar l’any 1999 del que passaria si no es tallava de soca-rel el creixement del corporativisme sindical, però ningú no li va fer cas. Actualment, l’augment de les denúncies per mals tractes, les fugues i els motins són sols la trista confirmació d’una previsió que, ja en aquell moment, fou avalada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Observatori dels Drets Humans de la UB, la Universitat Catòlica de Comillas i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia.

Tanmateix, la prova més contundent del que s’afirma als esmentats informes ens la dona el propi sindicat CATAC-USTEC, que el passat 17 d’octubre, en una nota de premsa publicada al butlletí Cataccrac, justificava l’expulsió encoberta de la seva secció de presons, majoritària a Catalunya, tot afirmant que la seva línia sindical era incompatible amb la defensa dels drets humans dels reclusos. El senyor Bargalló, membre de CATAC-USTEC, hauria d’explicar a la ciutadania per què durant quatre anys va donar suport a un sindicat d’aquestes característiques, el qual s’ha integrat ara a l’UGT, una altra de les centrals representades dins el tripartit.

Per tant, acusar el PP, mitjançant l’excusa de la massificació, del que els propis interns descriuen com mals tractes, vexacions i tortures dels funcionaris quan els sindicats més representatius d’aquest col·lectiu, tots plegats propers a l’esquerra i el nacionalisme, han estat denunciats per cinc organitzacions del prestigi de les esmentades, és una mostra clara del “canvi” que la societat catalana pot esperar dels qui ara ocupen el poder. En cap cas volem justificar la conducta dels interns i condemnem les agressions que han sofert alguns funcionaris. Tanmateix, l’enduriment que ha experimentat la vida dels reclusos catalans durant els últims anys només pot conduir a elevar la tensió dels centres penitenciaris i a provocar més episodis de motins i agressions, que s’han multiplicat des que Ignasi García Clavel fou cessat per l'ex consellera Núria de Gispert.

Associació Democràtica Catalana de Funcionaris

Barcelona, 3 de maig de 2003