Nota de prensa publicada en el boletin sindical CATACCRAC
(octubre-noviembre. 2003,
PÁG. 15)
CATAC reconoce que su sección de prisiones
era incompatible con el respeto a los derechos humanos de los reclusos
|
Davant
les informacions aparegudes en diferents mitjans de comunicació
referents a l’estudi realitzat per l’Observatori del Sistema Penal i
Drets Humans de la Universitat de Barcelona, des del sindicat CATAC-IAC
creiem necessari fer les precisions següents:
En
primer lloc, volem deixar molt clar que no és cert que CATAC s’hagi
integrat a la UGT, només els responsables de la secció sindical de
presons ho han fet. En tot cas, cal tenir present que aquests afiliats
eren una minoria dins CATAC.
Els
responsables de la Secció Sindical de Presons de CATAC, juntament amb
la majoria dels afiliats d’aquesta secció, van marxar a la UGT com a
conseqüència de les diferències existents entre la línia sindical de
la Secció Sindical de Presons i la del sindicat en general. En els
mesos anteriors, dins de la CATAC s’havia produït un debat intern
motivat per aquestes diferències. Aquest debat va donar com a resultat
el document La CATAC-IAC davant la
política penitenciària del govern català.
Aquest
document deixa clar que CATAC defensa el respecte més absolut per als
drets humans de totes les persones i, per tant, també dels interns.
També s’hi denuncia la manca de mitjans que es destinen als centres
penitenciaris, cosa que dificulta enormement l’atenció
individualitzada que tots els presos mereixen i impedeix, en molts
casos, la seva rehabilitació i reinserció. El document també posa de
manifest la nostra postura a favor que s’apliquin les mesures
alternatives previstes en el codi penal i que preveuen altres situacions
a més de l’ingrés a la presó, així com la nostra consideració que
gran part dels conflictes i problemàtiques de la nostra societat són
conseqüència d’un sistema polític, social i econòmic injust.
Després
de l’aprovació d’aquest document, va quedar molt clar que la línia
del sindicat CATAC no era la mateixa que la que els dirigents de la
secció sindical de presons mantenien. Per tot això, l’única sortida
possible era la marxa d’aquests militants, que finalment van acabar
integrant-se a la UGT.
|